Dissabte estilós

Tarda guai. Dissabte estilós. Feria de diseño. Compres. Cerveses, xocolata i natxos al Patio Bellavista. Una tarda ben entretinguda amb la Ju i una complerta sessió fotogràfica!

La U. Los ramos. Botar ramos.

Ja portem gairebé tres mesos de classe i encara ens sorprenen algunes coses. Sobretot el ramo de Fundamentos de la estética. Es una de les assignatures obligatories del minor de Estética de la Cultura Latinoamericana que fem a la Universidad Católica. Amb els noms ho diem tot. Es tracta d’una assignatura que, com a introducció al món de la estètica de la cultura, barreja història de l’art, filosofia i corrents de pensament. Un assignatura interessant com poques i amb una professora d’allò més pintoresc.

Nosaltres som les “chiquillas”, a les que moltes vegades a de fer aclariments ja que tot just ens endinsem a la seva cultura i més encara a l’estètica d’aquesta.

Doncs bé, amb aquest “ramo” (com en diuen aquí) em tingut sortides de camp per a trobar les nostres experiències estètiques de les quals després en vam fer un exhaustiu estudi, classes al museu de belles arts i excursions a biennals de vídeo i arts medials. De bon tros, l’assignatura més interessant us deia. I ara queda el que més ens espanta, les curatories, exercicis on hem de presentar cartografies rizomàtiques que formaran el nostre propi catàleg. Sona estrany oi? Doncs si algú té ganes de llegir el meu primer assaig (i, fora modèstia, val la pena llegir un estudi comparatiu sobre una experiència quotidiana com és el futbol amb una obra d’art contemporània com és Alegria, del Cirque du Soleil) li puc fer arribar i pot tenir una idea del que es l’estètica de la cultura.

Paradiso-Paradoja
Participamos en un debate con Virgina Huneeus y Mario Soro y en una performance de traslado de musas
(Se merecerían un post entero...)

Bienal de video y artes mediales, en el museu de Arte Contemporaneo

Buscant experiències estètiques:
Primera sortida de camp: Patio de la Virgen y Patio del Papa, al Campus Casa Centra, de la U. Católica

Semana dieciochera!

Tothom ens havia parlat de la setmana del 18, la setmana de las Fiestas Patrias. (D’això ja fa més d’un mes....). El 18 de setembre, en commemoració a la proclamació de la Primera Junta de Govern de l’any 1810 i que marca l’inici del procés independentista es celebra una festa que atura al país sencer. Una festa marcada per la popularitat de la gastronomia criolla, les fondes i una bandera gegant que envolta el país i tots els que aquí ens trobem.

Per nosaltres aquesta festa va començar ben abans ja que just davant de casa tenim la U de las Américas i allí, ben bé dos setmanes abans ja ens van despertar amb música i festa. Teníem els matins plens de cuecas (cançó típica xilena) i algun que altre reggaeton i cúmbia.

Però, tot i així, nosaltres vam passar les festes pàtries fora de Santiago, a Pichilemu concretament. Vam llogar unes cabanyes i vam celebrar les festes com és degut (a més de viure unes breus vacances ben merescudes!). Els quatre dies que vam passar a aquest petit poblet que durant les festes es torna acollidor i no es fa estrany de ningú van estar marcades pels assados, per l’alcohol (pisco i chicha sobretot), les estones de cants i guitarra, les partides de cartes , les llargues converses intentat arreglar un món que ara ens queda ben alluny i les fondes on vam aprendre a ballar cuecas amb més o menys traça.

A més a més, vam gaudir d’un matí de passeig per la platja de Punta Lobos, un paradís per als surfistes que intenten dominar les grans onades. Platja d’arena negra, plena de visitants durant aquests dies, va ser un matí de tranquil·litat enmig d’uns dies intensos de festa.

M’imaginava quan em parlaven de passar les festes a Pichilemu (o Pichidangui alguns) que seria com la nostra mona a Salou, però ara puc dir que res a veure... em quedaria mil vegades més amb l’experiència de les Fiestas Patrias, amb vosaltres, a Pichilemu.

¡Nuestros asados!

Platja de Pichilemu

Les nostres cabanyes

Els més valents van reptar les onades

Surfistes a PuntaLobos

Cueca
(iguals que nosaltres...)

Intentant recuperar-te

Super enrederida amb els posts… ho sé…. Després de moltes peticions dedicaré tot el matí a recuperar tots els posts inacabats per intentar posar-me al dia...