D'un fil andí de color vida: Semana dieciochera!

Tothom ens havia parlat de la setmana del 18, la setmana de las Fiestas Patrias. (D’això ja fa més d’un mes....). El 18 de setembre, en commemoració a la proclamació de la Primera Junta de Govern de l’any 1810 i que marca l’inici del procés independentista es celebra una festa que atura al país sencer. Una festa marcada per la popularitat de la gastronomia criolla, les fondes i una bandera gegant que envolta el país i tots els que aquí ens trobem.

Per nosaltres aquesta festa va començar ben abans ja que just davant de casa tenim la U de las Américas i allí, ben bé dos setmanes abans ja ens van despertar amb música i festa. Teníem els matins plens de cuecas (cançó típica xilena) i algun que altre reggaeton i cúmbia.

Però, tot i així, nosaltres vam passar les festes pàtries fora de Santiago, a Pichilemu concretament. Vam llogar unes cabanyes i vam celebrar les festes com és degut (a més de viure unes breus vacances ben merescudes!). Els quatre dies que vam passar a aquest petit poblet que durant les festes es torna acollidor i no es fa estrany de ningú van estar marcades pels assados, per l’alcohol (pisco i chicha sobretot), les estones de cants i guitarra, les partides de cartes , les llargues converses intentat arreglar un món que ara ens queda ben alluny i les fondes on vam aprendre a ballar cuecas amb més o menys traça.

A més a més, vam gaudir d’un matí de passeig per la platja de Punta Lobos, un paradís per als surfistes que intenten dominar les grans onades. Platja d’arena negra, plena de visitants durant aquests dies, va ser un matí de tranquil·litat enmig d’uns dies intensos de festa.

M’imaginava quan em parlaven de passar les festes a Pichilemu (o Pichidangui alguns) que seria com la nostra mona a Salou, però ara puc dir que res a veure... em quedaria mil vegades més amb l’experiència de les Fiestas Patrias, amb vosaltres, a Pichilemu.